La reflexió final de l'any 2025 al voltant de la política cultural a l'Alt Empordà conclou que la cultura ha de ser vista com un sistema essencial per entendre, cohesionar i projectar el territori, superant la visió d'activitat complementària. Aquestes dotze línies mestres busquen traduir el discurs dels drets culturals en accions concretes i polítiques públiques.
Sense cultura, la democràcia s’empetiteix. La cultura ha estat un espai per al pensament crític, per al dubte creatiu i per a l’escolta profunda en un any ple de tensions globals.
Entre els punts destacats, s'assenyala que la cultura és un dret irrenunciable que exigeix polítiques valentes, finançament adequat i corresponsabilitat real entre administracions i comunitat. També es fa èmfasi en la necessitat que els equipaments culturals funcionin com a àgores que convidin a cocrear i participar, i no com a "illes" aïllades.
L'agenda del 2026 també ha d'abordar la conciliació entre tradició i innovació, utilitzant la memòria com a motor de creativitat. A més, es considera crucial l'aliança entre educació i cultura, promovent la col·laboració entre centres educatius, museus, biblioteques i artistes com una aposta de país per reforçar el currículum per situacions d'aprenentatge.
Finalment, es destaca la importància de la mirada de perifèria, assegurant que els pobles petits i els barris invisibilitzats no quedin fora de les polítiques. El futur cultural, segons els experts, exigeix sistemes estables i no projectes puntuals, ja que només té sentit quan genera un impacte social real, millorant el benestar i la convivència col·lectiva.
