En la conversa, Tubau va admetre que inicialment no volia acceptar el cas per la “mandra” del tema mediàtic i els possibles comentaris sobre “com una dona feminista porta un tema així”. No obstant això, els seus socis la van convèncer, argumentant que si defensaven altres casos d'agressions sexuals on es demanaven penes altes, no podien rebutjar aquest debat jurídic sobre si el petó constituïa o no una agressió sexual.
“"Li vaig dir a Rubiales 'va ser impresentable, Luis, no t'adones que això no es pot fer?'. 'Ho he fet tota la vida', va contestar. Li vaig respondre que abans els senyors també s'acostaven amb les criades contra la seva voluntat, però que fer-ho tota la vida no ho fa correcte."
L'advocada va explicar que la decisió d'acceptar la defensa va provocar un “drama” al sopar d'aniversari de la seva filla, l'Elisenda, on es va trobar amb la “gran decepció” de les seves filles, que qüestionaven la seva trajectòria. Tubau va defensar la seva postura basant-se en el dret de defensa i la presumpció d'innocència, tot i reconèixer que el personatge de Rubiales genera un gran rebuig.
“"Si m'haguessis trucat al minut 1, t'hauria dit 'Luis, dimiteix ja, fes un comunicat dient que ha sigut deplorable i no t'hauria passat res'. Ara, si te'n vas a una assemblea i dius 'pels meus collons que no dimitiré', estàs pagant el preu per tot això."
A més de la defensa, Tubau va reflexionar sobre l'Estat de Dret, que considera “minat” i “laminat”, i el capitalisme actual, que ja “no té pudor”. Va subratllar que, tot i els límits morals que es posa (com no defensar Donald Trump o casos on els nens són víctimes), la seva feina com a advocada és construir un cos jurisprudencial que garanteixi els drets fonamentals per a tothom.
