La hipòtesi que connecta els raiers del Pirineu amb la conquesta de Mèxic

Un nou llibre de Carles Camp suggereix que les embarcacions utilitzades per Hernán Cortés a Tenochtitlan eren rais guiats per experts pirinencs.

Representació d'una bassa de fusta navegant per un llac amb arquitectura asteca al fons.

Representació d'una bassa de fusta navegant per un llac amb arquitectura asteca al fons.

L'historiador Sergi Turiella recull les conclusions del llibre La Conquesta Catalana de Mèxic de Carles Camp, que defensa la participació crucial de raiers de l'Alt Pirineu en la batalla naval de Tenochtitlan l'any 1521.

El llibre de Carles Camp, titulat la Conquesta Catalana de Mèxic i publicat per l'editorial Librooks, posa el focus en la decisiva batalla naval per la capital de l'Imperi Mexicà, l'antiga Tenochtitlan, que estava situada al mig d'un gran llac d'aigua dolça.
Segons els relats oficials, Hernán Cortés va utilitzar bergantins per assetjar la ciutat per aigua. No obstant això, Camp argumenta que era logísticament impossible fabricar i transportar vaixells de mar sense embrear fins al llac, fins i tot després de fer proves de fusta a la ciutat aliada de Tlaxcala.

"Los maestros de los bergantines mandaron llevar en la delantera la ligación de ellos y que la tablazón se quedase atrás, por que era cosa de mas embarazo si alguno le acaeciese."

Hernán Cortés · Tercera Carta de Relació (1525)
A partir de la lectura de la tercera carta de Cortés de 1525, Carles Camp dedueix que el que es va transportar eren travesses i cordes per construir rais prou sòlids, aptes per a la navegació lacustre. Aquests rais haurien estat guiats per homes del Pirineu amb gran experiència en aigües interiors.
Aquesta hipòtesi reforça altres vincles històrics entre l'Alt Pirineu i Mèxic, com el matrimoni d'una filla de l'emperador Mocteuczoma amb un membre de la casa dels Grau, de Toloriu, a l'Alt Urgell.
Comparteix: