El procés d'informació pública es va iniciar aquest dijous i es mantindrà obert durant un mes, permetent a entitats i ciutadania presentar al·legacions a l'avantprojecte. La nova norma té l'objectiu de fer front als nous reptes econòmics, socials, ambientals i institucionals que afecten els territoris de muntanya. L'àmbit territorial de la llei inclou la Vall d'Aran i les comarques de l'Alt Urgell, la Cerdanya, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès.
Aquest conjunt de territoris acull 144 municipis, que representen el 28,3% de la superfície de Catalunya. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va explicar des de la Vall d'Aran que l'avantprojecte ja es va sotmetre a una primera consulta ciutadana l'any 2024, on es van rebre 31 aportacions.
La llei preveu la creació d'instruments clau per a la gestió territorial, com un Pla d’actuacions estratègiques amb vigència de sis anys, que recollirà projectes que rebran finançament públic. També es crearà una Oficina Tècnica de l’Alta Muntanya per apropar la gestió al territori i es reformularà el Consell General de l’Alta Muntanya, transformant-lo d'un òrgan consultiu a un de participació i decisió.
Les especificitats i els reptes associats dels territoris de muntanya continuen fent necessària la intervenció pública amb polítiques de discriminació positiva, integrals i ajustades a la seva realitat territorial.
El Pla d’actuacions estratègiques comptarà amb una secció específica per a les zones que requereixen una atenció especial per la seva llunyania dels centres econòmics, incloent-hi l'Alt Urgell, l'Aran, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Per contra, la comarca de la Garrotxa s’ha exclòs de l’àmbit d’alta muntanya en considerar que no compleix els criteris físics, tot i que mantindrà alguns beneficis derivats del desplegament legislatiu.
