La nova obra de Guix, publicada per Univers, narra la història d'un escriptor sense nom que veu com els pilars de la seva vida s'esfondren en arribar a la cinquantena. El detonant d'aquest canvi és un jove encarregat de la piscina de casa seva, que introdueix un gir inesperat en la trama.
Aquesta novel·la arriba tretze anys després de la seva última publicació, un període durant el qual Guix ha explorat altres gèneres, com la novel·la juvenil, i ha experimentat una "aturada tècnica" en la seva carrera literària.
“"Després d’estar uns anys treballant en una novel·la molt ambiciosa, em vaig trobar que va ser rebutjada per les editorials. Aquesta constant negativa em va portar a sentir que no interessava el que escrivia. Per tant, com pensa el de la novel·la, que ja no era escriptor."
L'autor confessa que el rebuig d'un projecte literari de deu anys de dedicació (cinc de documentació i cinc d'escriptura) li va generar una profunda frustració i tristesa, un sentiment que, tot i el temps, encara perdura.
Guix, que també és professor d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès, explica que en La flama apagada del desig ha experimentat amb la figura del narrador, que no només explica la història, sinó que també revela com la construeix, creant un joc metanarratiu que compara amb les bambolines d'una obra de teatre.
“"Ser bo, tenir talent no significa que puguis ser escriptor. A vegades comporta moltes altres coses, com la part d’ego."
La novel·la, que l'autor defineix com un thriller eròtic que muta en altres gèneres, aborda el desig en general i la pèrdua, especialment en una etapa de la vida on, aparentment, ja s'ha assolit tot. Guix esmenta que la pel·lícula Instinto básico va ser una de les seves bandes sonores mentre escrivia, influenciant el to de l'obra.
El Premi Pin i Soler, que va guanyar el 2010 amb Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me, va ser un punt d'inflexió en la seva carrera, permetent-li assumir la seva identitat com a escriptor. Guix assenyala que La flama apagada del desig té moltes connexions amb aquella obra guardonada, com si fos un mirall.
