Antigament, la Pasqua era sinònim d'estrenar roba de primavera, malgrat el fred que encara podia fer al Berguedà a principis d'abril. També es recorda el Diumenge de Rams amb palmes, palmons o branques de llorer adornades amb galetes.
La mona de Pasqua tradicional era una creació de fruita amb quatre plomes de colors, un pollet, una xocolatina de mida màxima d'ou d'estruç i, per descomptat, la figureta de goma de moda, com els Bobobobs, Wally, els Fraggle Rock o Son Goku.
Els temps han canviat, i amb ells, les modes. Avui dia, la mona ja no és de la mida d'un ou d'estruç, sinó que ha evolucionat fins a dimensions d'un ou de Diplodocus, reflectint un major màrqueting i consumisme, o potser la creixent destresa dels xocolaters.
Malgrat la nostàlgia de temps passats, l'alegria i la fortuna d'ostentar el càrrec de padrina i seguir mantenint viva una de les tradicions més nostrades.
La Pasqua continua sent un símbol de resurrecció i d'ametllers florits. És l'ocasió per comprar sabates al fillol i preparar-ho tot per embrutar-se les mans de xocolata, omplint el cor de joia en veure que, malgrat tot, encara hi ha moments d'esperança i celebració.
