El 'striptease financer' de la família Pujol Ferrusola i el cas de la transferència inexistent del Barça

La defensa argumenta que el judici es basa en una investigació prospectiva sense fonaments, posant en dubte les acusacions sobre comissions del club.

Imatge genèrica d'una taula de defensa buida en una sala de vistes, amb documents apilats durant un judici.
IA

Imatge genèrica d'una taula de defensa buida en una sala de vistes, amb documents apilats durant un judici.

El judici contra la família Pujol Ferrusola continua a l'Audiència Nacional, on la defensa denuncia una investigació prospectiva que ha permès un "striptease financer", destacant el Cas Baró on es va intentar implicar Jordi Pujol Ferrusola amb comissions inexistents del FC Barcelona.

Després de dotze jornades del judici, les defenses han criticat durament la investigació, qualificant-la d'“striptease financer” per la seva manca de fonaments i limitacions, que ha permès fiscalitzar operacions de fa més de 30 anys. El tribunal, presidit per José Ricardo de Prada, ha d'afrontar aquesta setmana la declaració de 61 testimonis enmig del caos organitzatiu i els continus "flash-backs" del relat acusatori de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.
Un dels exemples més clars de la tesi de la defensa és el conegut com a Cas Baró, que intentava vincular Jordi Pujol Ferrusola amb comissions del FC Barcelona a través del contracte de la samarreta amb la marca Kappa a principis dels anys noranta. La UDEF sostenia que dues transferències rebudes per Joan Baró (mort el 2024) el 1992 i 1993 eren pagaments per aquesta mediació.

"Mai demanava un extracte bancari, en aquella època no ho feia, era molt personal."

Joan Baró · Testimoni en la instrucció judicial
No obstant això, la teoria policial es va desfer completament. Joan Baró, que va declarar davant el jutge José de De la Mata el 2016, va negar conèixer Pujol Ferrusola o haver tingut negocis conjunts. Més tard, es va constatar que les transferències de 30 i 35 milions de pessetes, que la policia vinculava a l'acord amb Kappa (empresa que es va constituir gairebé dos anys després dels ingressos), no existien en l'extracte bancari d'Andbank.
Aquest fet reforça la tesi de la defensa que moltes de les transferències investigades eren, en realitat, compensacions internes dels gestors bancaris andorrans per repartir efectiu entre els seus clients a principis dels anys noranta, sense respondre a cap transacció comercial real. La setmana vinent es preveu que declarin nombrosos testimonis que van rebre aquest tipus de transferències.