El Govern desestima la construcció d'una macroplanta fotovoltaica a la Conca de Barberà i l'Urgell

El projecte, promogut per Shell Desarrollo, preveia 365.664 panells solars en 450 hectàrees i ha estat rebutjat per deficiències administratives.

Imatge genèrica d'un camp agrícola buit sota un cel blau, simbolitzant un espai per a un projecte solar.
IA

Imatge genèrica d'un camp agrícola buit sota un cel blau, simbolitzant un espai per a un projecte solar.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha desestimat la construcció d'una de les centrals fotovoltaiques més grans projectades a Catalunya, que havia d'ocupar 450 hectàrees entre la Conca de Barberà i l'Urgell.

El projecte, impulsat per Shell Desarrollo sota els noms Bcn Solar 1 i Bcn Solar 2, preveia la instal·lació de 365.664 panells solars. La decisió es fonamenta en el fet que els promotors no van acreditar diversos tràmits administratius “en temps i forma”, segons ha informat el Ministeri.
La macroplanta i la seva via d'evacuació afectaven els termes municipals de Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb, Montblanc i l'Espluga de Francolí a la Conca de Barberà, així com Vallbona de les Monges i Ciutadilla a l'Urgell. Tot i haver obtingut estudis d'impacte ambiental favorables, les deficiències en la tramitació han estat determinants per a la desestimació.

No es pot declarar d'utilitat pública perquè els béns afectats no estan determinats abans de poder fer l'expropiació forçosa.

Aquesta no és la primera vegada que el projecte troba obstacles. El 20 de gener de 2026, el Ministeri ja havia desestimat la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia. Després de les al·legacions presentades per Shell Desarrollo, l'Estat ha tornat a rebutjar la iniciativa amb un informe idèntic, assenyalant també la manca d'una “garantia econòmica” requerida i problemes amb l'accés i la connexió a les xarxes elèctriques.
La proposta havia generat un considerable malestar entre propietaris i veïns dels municipis afectats. Al juny de 2023, 160 particulars i entitats van presentar al·legacions, destacant la “gran dimensió” i l'impacte paisatgístic del parc, la seva proximitat a nuclis poblacionals com Passanant (a 300 metres) i la saturació de la xarxa elèctrica de la Conca de Barberà.
El Consell Comarcal de la Conca de Barberà havia alertat que la instal·lació podria saturar el node elèctric, impedint futures comunitats energètiques d'autoconsum. La DO Conca de Barberà també s'havia oposat per la “pèrdua de terreny agrícola”, i el Departament d'Acció Climàtica (ara Departament de Territori) havia expressat que el projecte no s'alineava amb la “filosofia” del Govern en desplegament d'energies renovables per les seves dimensions.