Ana Aznar, filla de l'expresident del Govern José María Aznar i de l'exalcaldessa de Madrid Ana Botella, ha publicat el seu primer manual, titulat Educar también es decir no (Vergara). L'obra sorgeix de la seva preocupació pel “soroll i la desinformació” que envolten la maternitat i la paternitat, especialment davant la moda de la criança positiva extrema.
La psicòloga subratlla que, tot i que els pares volen creure que tenen control total sobre el desenvolupament dels seus fills, el temperament innat del nen és l'“argila” que es pot modelar, però no canviar. A més, insisteix que els pares no són l'únic factor influent, ja que els amics, professors, avis i la cultura també hi juguen un paper crucial.
“"El nostre objectiu no hauria de ser que el nostre fill sigui feliç, sinó que desenvolupi les eines necessàries per enfrontar-se als problemes que li portarà la vida i per forjar-se la seva pròpia felicitat."
Aznar critica la tendència a la permissivitat, sovint adoptada per evitar el model autoritari, argumentant que un nen sense límits creix desprotegit. Aquesta reticència a dir “no” s'agreuja per la tendència a tenir menys fills i més tard, convertint-los en el centre absolut de la llar.
Pel que fa a la criança amb afecció, l'autora aclareix que l'evidència científica demostra que tots els nens desenvolupen vincle afectiu amb els seus pares. Per tant, “no fa falta que el nen dormi enganxat a tu per desenvolupar aquesta afecció”, desvinculant així el co-sleeping de la necessitat de vincle.
“"No caiguem en l’error de veure la paternitat i la maternitat com una feina perquè d’aquesta manera convertim els nostres fills en el nostre compte de resultats."
