Les dades d’estudis i registres de la CHE i del Ministeri d’Agricultura confirmen que les demandes potencials de regadiu dependents del riu Segre se situen per sobre dels 1.100 hectòmetres cúbics (hm3) anuals. Aquesta xifra contrasta amb els menys de 750 hm3 que el riu aporta anualment a l’altura de Rialb. A més, cal restar 132,5 hm3 destinats a usos prioritaris, com els proveïments urbans (60 hm3) i el cabal ecològic (72,5 hm3).
L'increment de la demanda s'explica per tres factors principals. D'una banda, el rebuig dels regants de base al pla de modernització del Canal d’Urgell, que hauria permès estalviar 105 hm3 anuals. De l'altra, el desenvolupament pendent del Segarra-Garrigues fins a les 79.956 hectàrees previstes, que requeriria 322 hm3 addicionals. Finalment, la demanda expectant de les ZEPAs (zones d’especial protecció d’aus) dels secans de Lleida, que podria sumar 90 hm3 més.
“"S’ha mantingut la tecnificació i augment de l’eficiència de reg, per part d’autoritats i gestors de l’aigua i del regadiu, com a mesura principal d’adaptació al canvi climàtic, creant la falsa expectativa de poder arribar a tenir més productivitat, malgrat comptar cada vegada amb menys recursos disponibles."
Aquest escenari de dèficit crònic ha portat la CHE a incloure una advertència en l’Esquema de Temes Importants (ETI) del pròxim Pla Hidrològic de l’Ebre. El document assenyala que caldrà recollir escenaris de més eficiència per garantir la viabilitat del sistema Segre. No obstant això, un estudi presentat al Congrés Ibèric de l’Aigua va identificar l’“efecte rebot” en catorze projectes de modernització, incloent-hi quatre a la demarcació de Lleida, on l'augment del consum efectiu a les parcel·les va superar la reducció de pèrdues.
