Mentre que a Valls els calçots de la temporada ja estan a punt al febrer, a Lilla, situada a 525 metres d'altitud, la collita requereix un mes addicional per assolir la seva òptima presència. Així, els calçots, arrencats els dilluns i orejats, es degustaran el 21 de març seguint el mètode antic de les calçotades originals, nascudes als masos propers a Valls.
L'àpat es farà amb els comensals drets a la taula parada a l'antiga pallissa per als calçots, i posteriorment, la resta del menjar se servirà asseguts a les dependències del mas. Aquesta celebració, que reunirà deu persones, destaca per l'ús de productes de quilòmetre zero, incloent-hi espàrrecs i ous de gallines pròpies.
La calçotada és la festa, i el que queda és la trobada. És l’ambient, la xerinola, la gresca, la saragata. Tot garbejat amb tiberi, amb beguda i amb bullanga; amb un rei que és el calçot, i l’amistat per companya.
Aquesta trobada familiar té un rerefons de tradició i amistat, amb una història que es remunta a generacions. L'articulista recorda celebracions passades i la importància de la festivitat de Sant Josep, que antigament era festa i motiu de grans àpats familiars i viatges a les Falles de València.
La notícia també fa referència al recent llançament del llibre El gran llibre de la calçotada, editat a Valls amb data de 1 de gener de 2026, que considera la Masia Bou com la casa pairal d'aquest esdeveniment gastronòmic. Aquesta obra enciclopèdica explora la calçotada com un àpat social que ha evolucionat des de trobades íntimes fins a esdeveniments per a centenars de comensals, inspirant fins i tot la cuina d'autor més sofisticada.
L'editorial La Torratxa, amb disseny i impressió d'El Vallenc S.L., ha publicat també un recull de receptes dels 15 anys de la mostra del calçot. Aquest llibre detalla menús històrics, com el de 1990 amb calçots amb calamarsets, el de l'any 2000 amb alerons d'ànec mut, i les postres de 2005 amb terrina de calçots i plàtan.
