Mujeres, un dels grups emblemàtics del rock de garatge i pop independent sorgits de l'escena barcelonina a finals de la primera dècada del segle XXI, ha publicat el seu nou treball discogràfic titulat Es un dolor inexplicable, editat per Sonido Muchacho. El trio, format per Pol Rodellar (baix), Yago Alcover (veu i guitarra) i Arnau Sanz (bateria), manté la seva essència després de començar com a quartet.
Des dels seus inicis, Mujeres ha destacat per cantar principalment en anglès, oferint un estil fresc i espontani amb clares influències de bandes com The 13th Floor Elevators, The Black Lips o els peruans Los Saicos. L'esperit d'autosuficiència ha estat una constant en la trajectòria del grup, sempre fidel a la seva identitat.
Gravat a l'estudi La Mina sota la producció de Raúl Pérez, Es un dolor inexplicable aposta per una proposta directa i sense ornaments. Les deu cançons del disc despleguen contundència, guitarres lluminoses i una urgència vital característica. Si bé les seves composicions continuen sent accessibles a la primera escolta, ara semblen buscar una connexió emocional més profunda, deixant una petita ferida en lloc d'un simple esclat festiu.
Seguiremos existiendo aunque nos olviden
El disc arrenca amb "Alucinante", un tema que marca el to amb una explosió d'energia, guitarres accelerades i la urgència que defineix la banda. La cançó "Caen imperios" exemplifica la dualitat del grup, combinant himnes radiants amb una subtil melancolia, resumida en el vers "Seguiremos existiendo aunque nos olviden", que encapsula el caràcter de Mujeres.
El treball també inclou peces més enèrgiques com "Cristales", que condensa la seva essència punk, i moments més reflexius com "Si pudieras ver mi futuro", la cançó que tanca l'àlbum amb una notable sensibilitat emotiva.
