Valls estrena la nova Àliga recuperant la imatge barroca de 1700

La peça, construïda amb materials d'època, substitueix la figura de 1991 i recupera l'estètica tradicional perduda durant la Guerra Civil.

Representació d'una àliga festiva tradicional de grans dimensions, amb colors foscos i detalls barrocs.
IA

Representació d'una àliga festiva tradicional de grans dimensions, amb colors foscos i detalls barrocs.

La ciutat de Valls (Alt Camp) va estrenar la seva nova Àliga del seguici cerimonial el dilluns 2 de febrer, recuperant la imatge barroca original destruïda el 1936.

La nova figura, de titularitat municipal, es va presentar coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Candela. Ha estat construïda al taller Santuari, seguint un estudi històric previ de la comissió del Seguici Cerimonial de Valls, amb l'objectiu de recuperar la imatge de l'àliga barroca que va ser destruïda durant la Guerra Civil.
S'ha utilitzat un esquelet de fusta recobert de tela de lli estocada i policromada a l'oli, amb el cap, les ales i la cua de fusta de cedre, reproduint els materials de l'època. L'estrena oficial va tenir lloc a la plaça del Blat, des d'on l'Àliga va recórrer el trajecte fins a l'església de Sant Joan, on va ser beneïda i, posteriorment, va interpretar el seu ball solemne.

"Es recupera l'estètica tradicional de l'àliga de la ciutat, que tenim àmpliament documentada al llarg dels segles i també en fotografies."

Albert Oliva · membre de la comissió del Seguici Cerimonial de Valls
Aquesta recuperació coincideix amb els 325 anys de la primera referència documentada de l'Àliga a Valls, datada de l'any 1700. La figura anterior, obra d'Anton Gurí i estrenada el 1991, trencava amb l'estètica tradicional en ser platejada, i segons la comissió, no acabava d'encaixar en el “ritual barroc” del seguici.
El nou element festiu, de color marró fosc i d'estil barroc, s'assembla a altres figures històriques catalanes com l'Àliga de la Bisbal d'Empordà. Tot i que el canvi ha generat cert debat local, Oliva assenyala que aquest neguit demostra que “la festa està viva”. Les figures anteriors, inclosa la de 1991, passaran a formar part del fons patrimonial del Museu de Valls.