La comoditat de les targetes de crèdit i dèbit ha fet que superin l'efectiu com a mètode de pagament habitual a Espanya, tant en compres presencials com en línia. No obstant això, l'augment de la seva popularitat ha anat acompanyat d'un increment significatiu dels fraus associats a un mal ús o a situacions de risc que els usuaris sovint ignoren.
Un dels errors més comuns es produeix quan el venedor o cambrer s'emporta la targeta per passar-la pel datàfon. Els dispositius que clonen targetes, coneguts com a skimmers, continuen sent una amenaça real. En pocs segons, les dades poden ser copiades sense que l'usuari en tingui cap control.
Els experts recomanen mai deixar la targeta a ningú i exigir sempre que sigui l'usuari qui la passi personalment pel datàfon.
També és crucial desconfiar si el datàfon presenta elements estranys, com cables afegits o peces que no semblen originals. Aquests accessoris poden servir per interceptar la informació bancària i enviar-la a servidors externs sense que l'usuari se n'adoni.
Un altre escenari de risc potencial és l'ús de xarxes Wi-Fi públiques o ordinadors d'accés compartit per fer pagaments en línia. En aquests entorns, les comunicacions poden ser interceptades, o algú pot estar observant la pantalla durant el procés de pagament. Més enllà dels pagaments presencials, el phishing continua sent una amenaça important.
El consell és clar: no facilitis dades de targeta per telèfon ni al carrer, ni a suposades ONG. Cal evitar introduir números de targeta en llocs sospitosos o en pàgines falses a les quals s'accedeix mitjançant correus electrònics amb ofertes atractives. El sentit comú és la millor defensa.
