La darrera sessió del ple municipal de l'Ajuntament de Figueres va donar llum verda al projecte, redactat per l'arquitecte figuerenc Jordi Cuadras i promogut per l’empresa Pla de l’Aigüeta, SL. Aquesta actuació urbanística, situada entre els Cendrassos i el carrer Aigüeta, obre una nova finestra per aprofitar els treballs per continuar la recerca de restes antigues.
“"En justa mesura, l’hem de considerar un testimoni arqueològic sobre la possible existència de restes d’una ocupació en aquesta zona de l’Aigüeta, entorn del segle I aC. La peça s’ha tret de context, com a una antiguitat rellevant, però cal recordar que al costat de aquesta es varen trobar altres materials arqueològics."
El Vas de l’Aigüeta, localitzat a finals del segle XIX, va ser considerat durant dècades una peça fundacional que alimentava la idea d’un passat ibèric directe del poblament figuerenc. No obstant això, estudis recents, com el de Josep Barberà i Joaquim Tremoleda publicat als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, han revisat críticament aquesta interpretació.
Aquests arqueòlegs conclouen que el vas va aparèixer descontextualitzat, barrejat amb restes clarament romanes, i el situen avui com a ceràmica comuna del període iberoromà, datable a la segona meitat del segle I aC. Malgrat la reinterpretació, la peça conserva un fort valor simbòlic com a testimoni d’una ocupació humana anterior a la Figueres medieval.
L'expectativa actual, segons la doctora en arqueologia Anna Maria Puig i l'arquitecte municipal Joan Falgueras, és molt alta. Es busca localitzar restes d’alguna vil·la romana associada al pas de la Via Augusta, ja que la zona de l'Aigüeta és un indret estratègic plenament inserit en les dinàmiques del món antic.
