Les obres de rehabilitació del Mas Montjoi de Baix, situat a Roses (Alt Empordà), han portat al sorprenent descobriment de dues esglésies d'origen visigot. Les datacions preliminars situen aquestes construccions entre els segles VII i IX dC. Segons ha explicat el director de la intervenció arqueològica, Marcel Pujol, una de les esglésies sembla haver estat activa tant durant l'època visigòtica com la carolíngia. L'altra, datada al segle VIII, podria correspondre a un temple que va ser destruït durant la invasió musulmana i que mai es va reconstruir.

Aquests edificis ja apareixien esmentats en documents històrics, però fins ara no s'havien localitzat les seves restes materials. Els arqueòlegs consideren que la zona encara podria amagar noves estructures arqueològiques i esperen la redacció d'un pla director per definir les futures actuacions de conservació i museïtzació de l'espai.

La intervenció arqueològica al Mas Montjoi de Baix va començar fa sis anys, arran de la rehabilitació del mas, propietat d'un particular. Els treballs s'han dut a terme sota la supervisió de Patrimoni, ja que la finca està protegida com a bé cultural d'interès local i hi havia constància de la presència de restes antigues a la zona, ubicada al cor del Parc Natural del Cap de Creus.

Les datacions s'han pogut establir gràcies a proves de carboni 14 realitzades sobre restes humanes trobades a les tombes properes als temples. Aquestes proves han estat clau, ja que s'hi ha trobat poc material ceràmic que pogués ajudar a establir una cronologia més precisa.

Un dels temples descoberts va estar en ús abans i després de l'arribada dels musulmans, com ho demostren les restes humanes localitzades al seu entorn, incloent un enterrament del segle VII i dos infants del segle IX. L'altra església, segons les fonts documentals, podria ser el temple arrasat pels musulmans i que no es va reconstruir.

Els documents històrics ja apuntaven l'existència d'un conjunt monàstic a la zona, dividit en tres edificis religiosos dedicats a Sant Miquel Arcàngel, el Salvador i la Mare de Déu. Tot i això, la localització d'aquestes esglésies és una fita important, ja que molts historiadors coneixien aquestes fonts però no havien trobat les restes arqueològiques.

Les troballes es van produir durant les obres d'habilitació del mas. A banda de les esglésies, s'ha localitzat un gran dipòsit d'aigua compartimentat. La primera església va aparèixer a pocs metres d'aquesta cisterna, detectada per una estructura amb morter de calç. La segona es va descobrir durant els sondejos previs a la construcció d'un dipòsit d'aigües residuals, apareixent-ne l'absis.

Els arqueòlegs consideren que el subsol de l'entorn podria amagar noves estructures vinculades al monestir, com dependències annexes, cementiris o habitatges dels monjos. Ara, s'espera un pla director per definir les futures excavacions i els criteris de conservació, restauració i museïtzació de l'espai.