La pèrdua d'un ésser estimat pot tenir conseqüències significatives en la capacitat cognitiva de les persones grans. Una investigació recent, duta a terme per l'Hospital del Mar i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i publicada a la Revista Colombiana de Psiquiatria, suggereix que els casos de dol prolongat poden provocar o empitjorar el deteriorament cognitiu.
El dol prolongat, considerat una situació patològica, es caracteritza per una reacció intensa que persisteix durant més de sis mesos després de la pèrdua. Segons els investigadors, s'estima que entre el 7% i el 10% de les persones majors de 60 anys experimenten un dol complicat. Els símptomes inclouen enyorança intensa, preocupacions constants, dificultat per acceptar la pèrdua i una sensació de pèrdua de sentit vital.
El treball, que ha revisat l'evidència científica existent, analitzant onze estudis publicats, indica que aquest tipus de dol és un factor de risc per a l'aparició o l'agravament del deteriorament cognitiu. "El dol prolongat constitueix un factor de risc independent per al deteriorament cognitiu, diferenciable d'altres", explica Laura Maldonado-Liñán, investigadora de la UAB i primera autora del treball.
Les afectacions cognitives més comunes inclouen la memòria immediata, l'atenció, la velocitat de processament, les funcions executives, la fluïdesa verbal i les habilitats visoespacials. Aquestes conseqüències poden variar en intensitat depenent de la gravetat del dol, les característiques individuals de la persona i la presència d'altres factors de risc o malalties preexistents.
"Més enllà del factor emocional de la pèrdua, el dol patològic també té una afectació cognitiva", apunta el doctor Josep Deví, autor principal de l'estudi i neuropsicòleg de l'Hospital del Mar. Assenyala que la gravetat i el tipus de persona, així com la presència de trastorns cognitius o psicopatològics previs, poden agreujar aquestes repercussions.
Els autors de l'estudi subratllen la importància de detectar i intervenir en casos de dol prolongat o patològic durant les valoracions geriàtriques integrals. "Cal fer-li un seguiment i, dins d'aquest seguiment, un tractament psiquiàtric i psicològic, farmacològic, si fa falta", explica el doctor Deví. Si s'intervé adequadament, les conseqüències emocionals i cognitives del dol prolongat podrien ser reversibles.
