Aquesta nova distinció neix amb l'objectiu de mantenir viu el llegat del pare blanc Joaquim Vallmajó, assassinat a Ruanda el 1994, i de fomentar la cooperació i el compromís social. Un grup d'empordanesos i gironins, davant la creixent insolidaritat, han impulsat aquest guardó per reconèixer individus, entitats i col·lectius que destaquen en els àmbits de la solidaritat, la cooperació, la pau, la veritat i la justícia social.

El premi és convocat per la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme i té una vocació anual. Cada any, el reconeixement es farà públic al voltant del 26 d'abril, data que coincideix amb l'aniversari de la mort de Joaquim Vallmajó, cooperant i religiós originari de l'Empordà.

Darrere d'aquesta iniciativa hi ha els antics components del Grup d'Empordanesos Empordaneses per a la Solidaritat (GEES), que, tot i estar dissolt, mantenen el seu esperit de lluita. Les bases del guardó permetien la presentació tant de persones a títol individual com d'associacions, entitats, institucions i grups. S'han rebut tretze propostes, deu d'entitats i tres de persones, una resposta que ha satisfet els organitzadors.

El jurat està format per representants de la Coordinadora, de Justícia i Pau - Girona, de la família Vallmajó i del col·lectiu empordanès impulsor del premi. La presidència i vicepresidència recauen en Joan Surroca i Imma Parada, respectivament, amb la participació de Bibiana Vallmajó, Xavier Punset, Martí Terés i Josep Lluís Tejeda com a secretari. El guardó inclou un gravat creat per Miquel Duran.

L'acte de lliurament es durà a terme a les set de la tarda del 24 d'abril a l'auditori de Caputxins. Inclourà una conferència de l'advocat Jordi Palou-Loverdos, expert en la figura de Vallmajó, i comptarà amb l'acompanyament musical d'Ansoumani Kouyaté i Enric Pérez.

Joaquim Vallmajó, nascut a Navata el 21 de març de 1941 i ordenat sacerdot el 1965, va ser un religiós empordanès dels Missioners d'Àfrica, coneguts com els Pares Blancs. Després de la seva formació, va ser destinat a Ruanda, on va treballar en dues etapes, especialment a partir del 1972. Va ser un home profundament implicat en la defensa dels més vulnerables, treballant amb refugiats i desplaçats enmig de la tensió entre hutus i tutsis. El 1991 va assumir la responsabilitat de les obres socials de la diòcesi de Byumba, al nord de Ruanda, i es va destacar per denunciar abusos i corrupció.

Vallmajó va desaparèixer el 26 d'abril de 1994, en ple genocidi de Ruanda, un dels episodis més devastadors de la història africana contemporània. Malgrat les oportunitats de fugir, va decidir romandre al costat de la població. La seva mort, atribuïda a militars o guerrillers, el va convertir en un símbol de compromís amb els drets humans, recordat a l'Empordà, l'Església catalana i els ambients solidaris.