La ciutat de Figueres ha recordat la figura de Salvador Fàbrega i Llauradó, nascut el 1910, reconeixent el seu paper singular durant la Segona Guerra Mundial. L'homenatge s'ha centrat a la seva casa natal, situada al xamfrà del carrer Peralada amb Germanes Massanet, on familiars descendents de Barcelona i Figueres van assistir a la descoberta d'una placa commemorativa.
L'acte, conduït pel tinent d’alcalde i regidor de Memòria Històrica, Josep Maria Bernils Vozmediano, ha destacat el reconeixement públic a un personatge que durant dècades va ser pràcticament desconegut a la seva ciutat. Després de la descoberta de la placa, amb la presència també del regidor Xavier Amiel, l'homenatge ha continuat al Museu de l’Empordà amb una conferència de l'historiador Ramon Freixes, figura clau en la recuperació de la seva trajectòria.
La investigació de Ramon Freixes, publicada a la revista Sàpiens, ha estat fonamental per treure de l'oblit la biografia de Salvador Fàbrega, documentant la seva lluita contra el feixisme a Europa i la seva posterior col·laboració amb els aliats. L'homenatge d'avui també celebra aquesta tasca de recerca històrica que ha retornat Fàbrega al lloc que li pertoca en la memòria col·lectiva de la ciutat.
Salvador Fàbrega, nascut a Figueres l'1 de juny de 1910, va ser un home poliglota i aventurer. La seva infància entre el Vallespir i l'Empordà li va permetre dominar el català, el castellà i el francès. Posteriorment, va aprendre alemany vivint a Alemanya, habilitat que seria crucial en la seva carrera militar. També va adquirir coneixements d'anglès i àrab.
Durant la Guerra Civil, va combatre al bàndol republicà, participant en la batalla de l'Ebre com a tinent. Després de la derrota republicana, va patir l'exili al camp d'Argelers. Més tard, es va unir a l'exèrcit nord-americà, participant en missions d'alt risc al nord d'Itàlia entre 1944 i 1945, infiltrat rere les línies nazis i en contacte amb els partisans.
Capturat el març de 1945 per les SS, va resistir interrogatoris i tortures sense revelar informació. Va tenir un paper destacat en l'alliberament de Merano. Per les seves accions, va rebre la Distinguished Service Cross, la segona màxima condecoració de l'exèrcit dels Estats Units per actes d'heroisme en combat, situant-lo entre els combatents catalans més destacats de la Segona Guerra Mundial.
Salvador Fàbrega va morir a Houston el 24 de desembre de 1993. La placa descoberta a Figueres busca restituir part d'aquesta memòria, recordant el seu periple vital a través de la Guerra Civil, l'exili, la lluita antifeixista i les missions aliades.
El regidor Josep Maria Bernils ha assenyalat que aquest homenatge incorpora Salvador Fàbrega al relat de la memòria democràtica i històrica de Figueres, gràcies a l'impuls institucional, la presència familiar i, especialment, la tasca de l'historiador Ramon Freixes. Descendents presents a l'acte van reconèixer que la seva rellevància era desconeguda fins i tot per la família, destacant la importància de la recerca de Freixes.
Un equip de rodatge televisiu prepara un documental sobre Salvador Fàbrega, considerat un personatge fascinant i també biografiat en el volum Benvolguts absents V de Joan Ferrerós i Josep Valls, que recorda el paper de l'espia català Joan Pujol.
