La recent estrena d'un documental sobre la vida d'Alfredo Landa ha posat de nou en relleu la trajectòria d'aquest actor, que va donar nom a un gènere cinematogràfic, el landisme. Més enllà de l'etiqueta, Landa va ser un intèrpret versàtil, capaç de transitar amb naturalitat entre la comèdia popular i el drama. Cal recordar que la pel·lícula No desearás al vecino del quinto va ser la més taquillera del cinema espanyol durant més de tres dècades, fins a l'arribada de Torrente 2 l'any 2001.
Abans de consolidar-se com una de les cares més reconegudes de la cinematografia espanyola, Alfredo Landa va viure la seva infantesa a Figueres. Va arribar a la ciutat durant la postguerra, quan el seu pare, membre de la Guàrdia Civil, va ser destinat a la localitat. Durant la seva estada, va residir a la plaça Triangular, va estudiar als Fossos (La Salle), va forjar amistats i va aprendre català al carrer, integrant-se plenament en la vida figuerenca.
Va ser un gran actor, capaç de passar de la comèdia popular al drama amb naturalitat.
La Figueres dels anys quaranta va deixar una empremta profunda en la memòria de Landa, qui la recordava a través de llocs emblemàtics com la plaça Triangular, el Teatre Jardí, la Sala Edison i fins i tot la Unió Esportiva Figueres. Una de les anècdotes més significatives de la seva etapa a la ciutat es vincula a l'escola, on va experimentar per primera vegada l'aplaudiment del públic durant una funció escolar, un moment que va marcar els seus inicis en el món de l'escena.
L'any 1989, Alfredo Landa va tornar a Figueres per exercir de pregoner de les Fires de la Santa Creu. Aquesta visita no només va representar el retorn d'un actor famós, sinó el d'algú que havia deixat una part important de la seva infantesa a la ciutat. Aquests fils històrics, formats per noms, records i anècdotes, per insignificants que puguin semblar, són essencials per construir la identitat d'una ciutat i alimentar l'orgull local.
