Aquest cap de setmana s'han posat en marxa les primeres senyalitzacions d'un projecte que busca recuperar i fer visible la memòria dels camins utilitzats per fugir del nazisme i el feixisme durant la Segona Guerra Mundial. La iniciativa, impulsada per la Fundació Reeixida, els ajuntaments de Colera i Llançà, el Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili, ha començat a Colera, Molinàs i Llançà.
La primera inauguració va tenir lloc dissabte davant de l'Ajuntament de Colera, amb una assistència d'unes vuitanta persones. Durant l'acte, diversos representants van destacar la importància de la col·laboració institucional per continuar senyalitzant aquests espais de memòria. Es va subratllar que aquestes primeres plaques són només l'inici d'un projecte de major abast.
Posteriorment, la comitiva es va traslladar a Molinàs, on es va inaugurar la segona senyalització. En aquest punt, es va recordar la figura d'un dels primers resistents que, el juliol de 1939, va entrar a la Catalunya ocupada per posar en marxa el primer nucli resistent organitzat, encarregant-se de proveir documentació falsa a les persones que utilitzaven aquests camins.
Els actes van continuar diumenge a la plaça de la Vela de Llançà, on es va inaugurar la primera placa de la ruta de la llibertat al municipi. Es va destacar la vinculació d'un poeta reconegut amb aquest entorn, qui va escriure diversos articles per al portaveu del Front Nacional de Catalunya, Per Catalunya!, i que posteriorment va viure entre Barcelona i la platja de Grifeu de Llançà.
“"Llançà pot esdevenir la zona zero d'aquest projecte, de la mateixa manera que Portbou ho és en la difusió de la figura de Walter Benjamin."
Durant l'acte de Llançà, la Fundació Reeixida va instar l'Ajuntament a continuar instal·lant plaques de les rutes de la llibertat i a impulsar jornades sobre l'exili, defensant el potencial de Llançà com a punt central d'aquesta iniciativa.
