Durant els dies de les Fires a Figueres, la ciutat s'ha omplert d'activitats, convertint el carrer en un punt neuràlgic. Aquesta efervescència ha propiciat trobades amb persones que feia temps que no es veien, generant interaccions breus i comentaris fugaços abans que cadascú seguís el seu camí.
Aquesta dinàmica festiva es percep com una "realitat augmentada" que contrasta amb una quotidianitat més prosaica, on els vincles socials s'han tornat més febles amb el pas dels anys. Sovint, la vida diària es caracteritza per una tendència a rebutjar la diferència i a centrar-se exclusivament en allò que és familiar i constant.
Aquesta repetició de patrons condueix a una menor obertura cap a noves experiències i coneixements, sota la creença que ja es posseeix tot el saber necessari o, pitjor encara, que no cal aprendre res més. S'observa una pèrdua de la curiositat, substituïda per una "ignorància buscada" que es defensa amb fermesa.
Ens hem aposentat en la comoditat d’una ignorància buscada que ens ha costat molt trobar i defensem amb dents i ungles.
Malgrat aquesta tendència general, es destaca que esdeveniments com les Fires i Festes de la Santa Creu ofereixen una oportunitat per sortir d'aquesta zona de confort. Permeten la trobada amb altres, la barreja de persones i la sensació que tot i tothom és diferent, actuant com un bàlsam social en un context on aquests espais són cada vegada més escassos.
Aquesta "realitat augmentada" de la festa no és una ficció, sinó un recordatori. Representa una oportunitat per reduir l'egocentrisme i tornar a escoltar la veu col·lectiva. Si la societat és capaç de reconèixer-se i connectar-se en la multitud de les Fires, encara hi ha temps per redescobrir l'empatia que la rutina ha anat erosionant lentament.
