L'espectacle perillós dels contracorrents a les desembocadures de la Muga i el Fluvià

El xoc entre les riuades i el fort onatge de llevant genera remolins singulars a la badia de Roses.

Imatge genèrica de la trobada entre l'aigua tèrbola d'un riu i l'onatge del mar després d'un temporal.
IA

Imatge genèrica de la trobada entre l'aigua tèrbola d'un riu i l'onatge del mar després d'un temporal.

El temporal de pluja i el fort onatge han generat aquests dies a l'Alt Empordà un fenomen de contracorrents a les desembocadures de la Muga i el Fluvià, marcat per la força de l'aigua.

La combinació d'una llevantada intensa i l'augment del cabal dels rius ha creat imatges espectaculars a punts com Empuriabrava i Sant Pere Pescador. Aquest fenomen es produeix quan l'aigua dolça, que baixa amb força des de l'interior, topa amb la barrera natural que formen les onades del mar, generant remolins i turbulències que modifiquen constantment la fisonomia de la costa.
En el cas de la Muga, la situació s'ha vist intensificada pel desembassament del pantà de Darnius-Boadella. La infraestructura hidràulica ha arribat a fregar el 97% de la seva capacitat total, obligant a alliberar aigua per garantir la seguretat de la presa, fet que ha augmentat notablement la pressió a la desembocadura.
Aquest xoc d'aigües no només té un impacte visual, sinó que és un procés biològic clau. L'arribada de sediments i nutrients beneficia els organismes marins, tot i que la barreja de salinitat i la terbolesa poden alterar temporalment els ecosistemes dels aiguamolls i les zones de ribera properes a la badia de Roses.
Les autoritats recorden la importància de mantenir la prudència davant la força de la natura. Tot i que les bocanes han quedat obertes facilitant la sortida de l'aigua, els corrents irregulars i la modificació de les barres de sorra fan que aquests punts siguin extremadament delicats durant i després dels episodis de mala mar.