L'article planteja una reflexió profunda sobre la naturalesa dels comportaments violents i la dicotomia entre assassins i malalts mentals. Sosté que, fora de contextos excepcionals com la declaració de guerres per ambició de poder, la voluntat de matar un igual s'escapa del comportament humà normal. Es suggereix que aquests actes violents, impulsats per gelosia, fanatisme o necessitat de domini, són indicatius de trastorns greus que requereixen tractament.

El text critica el sistema judicial per incloure aquestes persones dins del sac dels delinqüents, aplicant-los les mateixes lleis que a lladres o estafadors. Es lamenta que, un cop complertes les condemnes de presó i obtinguts permisos, aquests individus puguin sortir en llibertat amb limitacions sovint ineficaces, com ordres d'allunyament, que no impedeixen la seva possible reincidència.

Com a exemple concret, es menciona un succés ocorregut recentment a la plaça Tarradellas de Figueres, on un assassí, suposadament motivat per la gelosia, va matar una persona a plena llum del dia. L'autor subratlla que aquest perfil de delinqüent no hauria de tenir la mateixa facilitat per circular lliurement, argumentant que es necessiten filtres més estrictes i que les segones oportunitats no són vàlides quan la víctima ja no en pot tenir cap més.

Finalment, l'article fa una crida a la societat i als qui tenen el poder de canviar les coses, proposant que els assassins i maltractadors siguin derivats a centres especialitzats i sotmesos a tractaments, fins i tot indefinits si cal, en lloc de complir simplement condemnes de presó. S'adverteix que, mentre no s'implementin aquests canvis, continuaran produint-se morts innocents i la societat només podrà lamentar-se i guardar minuts de silenci.