El projecte «Un Pop de Gram», iniciat el 2022 amb suport del GALP, entra en una nova fase per esdevenir un estudi a llarg termini sobre la població de pop a les badies de Roses i Pals. L'objectiu és revertir la tendència a la disminució d'aquest cefalòpode mitjançant la creació d'espais idonis per a la seva reproducció.
Impulsat per la Fundació Alive, amb finançament del GALP, la col·laboració del projecte Sèpia, les confraries de pescadors i el suport dels parcs naturals dels Aiguamolls i del Montgrí, el projecte utilitza els mateixos pops com a "mostrejadors" del seu entorn.
El nom del projecte fa referència al gram de mar (Cymodocea nodosa), una planta marina que forma praderies submarines a les dues badies i de la qual s'alimenta el pop. Els investigadors estudien la seva dieta, hàbitats de reproducció i la disponibilitat d'aliments.
S'han instal·lat dues línies fixes al fons marí, davant de l'Escala i l'Estartit, amb 30 cadups de ceràmica cadascuna. Aquests recipients, elaborats artesanalment per Josep Matés amb fang de Cruïlles, imiten models històrics de ceràmica negra de l'Empordà.
Els investigadors realitzen immersions quinzenals per inspeccionar els cadups. Els pops els utilitzen com a refugi diürn i hi porten les preses per alimentar-se. Les restes deixades permeten obtenir informació sobre la seva dieta, estat reproductor i disponibilitat d'aliment.
Un estudi inicial de sis mesos va aportar dades interessants. Ara, amb finançament dels fons Next Generation i impuls del Parc Natural del Montgrí, s'ha instal·lat una infraestructura fixa per donar continuïtat a la recerca. S'han observat indicis de possible reproducció per a l'any vinent.
Durant els sis mesos del 2022, es van observar 43 pops a l'Escala i 23 a l'Estartit, principalment de mides petites i mitjanes, amb una dieta basada en cloïsses. L'objectiu és detectar tendències poblacionals davant factors com l'augment de la temperatura del mar o la disponibilitat d'aliment.
El projecte també vol comprovar si els cadups milloren la supervivència del pop roquer, que necessita cavitats protegides per reproduir-se. Aquestes zones són escasses en fons sorrencs.
La iniciativa s'inspira en el Projecte Sèpia, que crea hàbitats artificials per a sèpies i calamars. Les primeres immersions d'aquesta nova etapa han mostrat resultats esperançadors, amb la presència d'una femella i un mascle ocupant un cadup.
A més del valor científic, el projecte té un vessant divulgatiu, amb plans futurs per permetre visites controlades de submarinistes a les instal·lacions per a l'educació ambiental.
El coordinador, Boris Weitzmann, destaca la necessitat d'un seguiment a llarg termini per entendre les tendències poblacionals i l'impacte del canvi climàtic, buscant col·laboracions i recursos per garantir la continuïtat de l'estudi.
