Tres escriptores reivindiquen a Figueres la 'cambra pròpia' i la visibilitat femenina

M. Mercè Cuartiella, Cristina Masanés i Elisabet Riera debaten sobre els reptes de l'autoria i la criptogínia al Cercle Sport.

Imatge genèrica d'un escriptori amb llibres i una llibreta, simbolitzant l'espai de creació literària.
IA

Imatge genèrica d'un escriptori amb llibres i una llibreta, simbolitzant l'espai de creació literària.

Les escriptores M. Mercè Cuartiella, Cristina Masanés i Elisabet Riera van protagonitzar divendres passat a Figueres una taula rodona sobre el paper de la dona en la literatura actual amb motiu del 8M.

L'acte, celebrat al Cercle Sport Figuerenc, va servir per reflexionar sobre la necessitat de disposar d'una independència econòmica i un espai personal per crear, seguint el llegat de Una cambra pròpia de Virginia Woolf. Les autores van coincidir que l'escriptura és, per a elles, un projecte de vida que sovint han de compaginar amb altres feines per la dificultat de professionalitzar-se exclusivament en el sector editorial a Catalunya.

"Si no es crema la casa, escriuré. Que s'enfonsi el món, que jo escriuré."

Elisabet Riera · Escriptora
Durant el debat es va posar sobre la taula el concepte de criptogínia, un neologisme acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans el 2022 que defineix l'ocultació sistemàtica de les aportacions femenines. Les dades aportades per la moderadora Cristina Jutge van reforçar aquesta tesi: només dues dones han guanyat el premi Sant Jordi en tres dècades i només 18 dones han rebut el Nobel de Literatura de 119 guardonats.
Tot i que les ponents van rebutjar l'existència d'una 'escriptura femenina' entesa com a gènere sentimental, sí que van defensar que la mirada de la dona aporta temes i lèxics diferents que enriqueixen la cultura. M. Mercè Cuartiella va subratllar que el biaix de gènere persisteix de forma inconscient en els jurats i les institucions, fet que requereix una vigilància constant.