L'escriptor i filòsof figuerenc Josep Subirós, guardonat amb el premi Josep Pla el 1996 per la novel·la Cita a Tombuctú, va ser recordat per la seva obra, que segons la crítica de l'època, destacava per una "hibridesa de registres" i un "excés d’enciclopedisme". L'escriptor Adrià Pujol va defensar que el sistema intel·lectual català no estava preparat per a llibres com els de Subirós, que trencaven les barreres entre disciplines, una tendència ara més acceptada. Pujol va assenyalar que, a diferència d'autors francesos com Claude Lévi-Strauss o Michel Leiris, Subirós no va deixar una gran petjada a Catalunya per no haver-se afiliat a cap corrent establert, quedant relegat a un "racó" com a narrador.
Actualment, els llibres de Subirós són difícils d'adquirir fora de les biblioteques. L'historiador de l'art Enric Tubert està convençut que "és de justícia recuperar-los". Aquesta convicció va ser el motor per organitzar, dissabte passat a la biblioteca de Figueres, una jornada d'homenatge que va comptar amb la participació de la família, la regidora de Cultura de l'Ajuntament, Mariona Seguranyes, i companys de generació. L'esdeveniment va coincidir amb el desè aniversari de la seva mort i va posar en valor el seu llegat com a narrador, comissari d'exposicions, gestor cultural i filòsof, destacant la importància dels seus textos.
La dramaturga i directora teatral Carlota Subirós, filla de l'autor, va subratllar la capacitat de l'escriptura per "sostenir idees i experiències a través del temps". Va recordar com el viatge, especialment a l'Àfrica, va ser una passió central en la vida del seu pare, reflectida en els seus llibres i comissariats. Va descriure la seva escriptura com a "única" i "una sacsejada", i va destacar el seu "afany d'explicar la realitat" i la seva "capacitat per mirar als ulls a un altre amb confiança", un valor essencial en temps "reaccionaris" on les identitats poden esdevenir barreres. Va emfatitzar que del seu llegat s'hereta una "sensació d’interrelació i interrogació constant" sobre el món.
La regidora de Cultura, Mariona Seguranyes, va rescatar una cita de Subirós: "La identitat no és mai una herència closa, sinó un projecte obert". També va recordar les seves paraules del pregó de les Fires de Figueres de 1996, on jutjava les persones "pel que fan, pel que diuen, per allò pel que lluiten i per allò que estimen", i no per la seva procedència. Aquesta mirada oberta va marcar la seva trajectòria, des de la seva "família molt humil" a Figueres fins a la seva contribució a institucions com el MACBA o el CCCB com a coordinador de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i assessor de Pasqual Maragall.
El productor Jordi Balló va definir la gestió cultural com "un gest creatiu" i va destacar com Subirós va treballar en un moment on "un projecte cultural, polític i d’espai públic estava per definir". Va mencionar que Subirós va patir "incomprensió" però també va practicar l'"amistat benefactora", convertint la confiança en un bé comú. La seva filla va afegir que ell "va creure que si podia pensar el camí, el podia fer".
Durant l'acte, el filòsof Jaume Casals va conversar amb el fill de Subirós, Pau Subirós, sobre la seva dimensió filosòfica. La seva companya, la filòsofa Lali Bosch, va compartir records quotidians i va llegir una carta on afirmava que "la teva Figueres natal i l’Àfrica [...] van ser dos dels puntals i dels plurals més significatius del teu singular". Bosch va recordar com Subirós, a través del CCCB, va "descobrir-nos l’Àfrica contemporània" i va trobar similituds entre aquesta i la Figueres de la seva infantesa.
Enric Tubert va concloure que la jornada va permetre "entendre el personatge, la seva visió del món, el seu compromís amb unes idees, moltes de les quals avui tenen una vigència extraordinària". Tot i el ric llegat de Pep Subirós, molts assistents van lamentar la rapidesa amb què s'estén l'oblit.
