La pluja omple els sòls forestals i reforça els boscos contra futures sequeres

Les aplicacions ForestDrought i Meteoland del CREAF mostren una recàrrega històrica d'aigua verda i blava al territori català.

Imatge genèrica d'un sòl forestal humit i saturat d'aigua després de pluges intenses, amb vegetació de sotabosc.
IA

Imatge genèrica d'un sòl forestal humit i saturat d'aigua després de pluges intenses, amb vegetació de sotabosc.

Les pluges abundants de les darreres setmanes han permès una recàrrega significativa dels sòls forestals a Catalunya i la península Ibèrica, un fet crucial per a la resiliència dels ecosistemes i la reducció del risc d'incendi.

El Laboratori Forestal del CREAF ha ampliat a escala estatal l’aplicació ForestDrought, una eina que analitza la sequera, la humitat del sòl i el risc d’incendi forestal. Aquesta plataforma, juntament amb Meteoland, permet observar en directe com s’estan omplint els sòls i la vegetació d’aigua.
Els experts distingeixen entre l’aigua verda, que és la retinguda al bosc (vegetació i subsòl), i l’aigua blava, que flueix cap a rius, embassaments i aqüífers. Les visualitzacions actuals mostren que s’han detectat resultats molt alts d’ambdós tipus d’aigua, especialment l’aigua blava.

Tenir un sòl ple d’aigua és una assegurança de futur. Tot i això, la darrera vegada que vam aconseguir quantitats bones d’aigua al sòl forestal va ser durant el Gloria, i ja vam veure que les onades de calor i les sequeres extremes són capaces de deixar-nos sense aigua amb poc temps, no podem abaixar la guàrdia.

Aquesta recàrrega és vital per esmorteir l’impacte de futures sequeres i reduir el risc d’incendi forestal a curt i mitjà termini. A més, la recàrrega d’embassaments i aqüífers és clau per garantir l’abastament dels sectors agrícola i industrial. La contrapartida és que un sòl saturat d’aigua pot desestabilitzar terrenys i comportar despreniments en talussos.
La plataforma ForestDrought utilitza dades meteorològiques de l’AEMET, el Meteocat, MeteoGalicia i la Xarxa Agroclimàtica d’Andalusia, combinant-les amb informació del sòl i l’estructura del bosc per estimar l’estrès per sequera de la vegetació.