La maternitat i la paternitat són rols complexos que impliquen reptes constants sobre límits, emocions i normes. En aquest context, la criança positiva ha guanyat rellevància com un enfocament que promou l'educació basada en el respecte i la coherència, sense renunciar a la responsabilitat adulta.
González, autor de llibres com Educar y ser felices i 365 propuestas para educar, insisteix que moltes de les eines de la criança tradicional s'han demostrat perjudicials segons estudis recents. No obstant això, matisa que l'objectiu no és rebutjar-ho tot, sinó incorporar nous enfocaments i eines que funcionin, ja que la criança positiva és la base fonamental per canviar l'educació i la societat.
“"El crit trenca el vincle amb els nostres fills i el càstig genera ressentiment."
L'assessor educatiu assenyala que un dels pitjors costums heretats és reaccionar de manera impulsiva, sovint per l'estrès acumulat. Per evitar caure en patrons no desitjats, el canvi ha de començar per l'adult. González emfatitza que el focus s'ha de posar en com l'adult reacciona a la conducta del nen, ja que el pare o la mare actuen com un mirall molt més fort que les paraules.
L'expert alerta sobre les repercussions negatives a llarg termini del crit constant, que pot portar els infants a replicar aquest comportament amb els seus iguals. Per gestionar la culpa després d'una esbroncada, González recomana reparar l'error i demanar perdó a l'infant, mostrant-li així com es gestiona l'error i reforçant el vincle.
