La preocupació per la salut mental creix en una època dominada per les pantalles i la pressa, on el contacte físic esdevé un llenguatge essencial per al benestar. La psicologia insisteix en la necessitat d'aquesta proximitat per a la regulació emocional, ja que el cos parla un idioma molt més antic que el de les notificacions.
“"Si volem que una abraçada tingui efectes reals en la salut mental, ha de durar almenys 20 segons. I això seria el mínim."
Aquesta durada mínima de 20 segons es justifica per l'activació de tres mecanismes biològics. El primer afecta el sistema nerviós parasimpàtic, responsable de treure el cos del mode alerta i calmar-lo.
El segon mecanisme és hormonal, ja que una abraçada llarga augmenta la producció d'oxitocina, coneguda com “l’hormona de la proximitat i la confiança”. Finalment, el tercer efecte actua sobre el cortisol, l’hormona de l’estrès, ajudant a alliberar la tensió acumulada i reconfortar després d'un mal dia.
