L'Aula Magna de l'Institut d'Estudis Ilerdencs va ser l'escenari d'una taula rodona que va reunir experts com Ramon Sistac, de l'IEC, el filòleg Joan Anton Rabella, l'historiador Carles Gascón Chopo i Montserrat Riu. L'objectiu de la trobada va ser analitzar la transcendència d'aquest pergamí, considerat una peça clau per entendre el naixement del català i l'estructura del feudalisme al segle XII.
“"Aquesta efemèride no és el final de res, més aviat és l'inici i alhora una gran motivació per a continuar emprenent accions que apropin el manuscrit."
El document original va ser descobert l'any 1905 per Joaquim Miret i Sans a l'arxiu d'Organyà. Tot i que durant dècades la seva datació va ser imprecisa, investigacions recents del medievalista Josep Maria Salrach situen la seva redacció entre el novembre de 1105 i el març de 1106. Així mateix, estudis de l'any 2021 van identificar l'autor com el sotsdiaca Ramon, un escrivà vinculat als senyors de Caboet.
L'entitat de l'Alt Urgell, que treballa des de fa 39 anys en la preservació del patrimoni, ha aconseguit que aquest text jurídic, on Guitard Isarn reclamava reparacions als seus vassalls, s'integri en l'imaginari col·lectiu de la comarca. Des del 2014, l'església de Sant Serni de Cabó acull un facsímil del pergamí per a la seva exhibició permanent.
