Després d'anys de treball per recuperar aquesta espècie, que va desaparèixer de la zona a mitjans del segle XIX, la població actual ja suma 66 exemplars residents. Segons les dades de la Fundació Trenca i Endesa, durant l'últim any es van registrar 19 parelles reproductores, amb una taxa de supervivència dels polls del 71%, una xifra que supera la mitjana de l'última dècada i mitja.

Aquestes aus actuen com a gestors ambientals clau al Prepirineu. En alimentar-se de carronya, eviten la propagació de malalties i redueixen la necessitat d'incinerar cadàvers d'animals. Aquesta funció natural ha permès estalviar l'emissió de 4.301 kg de CO2 a l'atmosfera només durant l'any 2025.

L'èxit del projecte es basa en una xarxa de Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) situats en llocs estratègics com Cal Roger, a Montferrer i Castellbò, o Siall, a Isona i Conca Dellà. Aquests espais no només beneficien el voltor negre, sinó que també serveixen de refugi per a altres aus amenaçades com el trencalòs o el milà reial.

Actualment, el 66% dels exemplars de la colònia ja han nascut a la mateixa reserva, cosa que garanteix el relleu generacional. L'objectiu futur és aconseguir una població totalment autònoma que connecti amb altres colònies de la Península Ibèrica i d'Europa.