Lleida clou els actes del 920è aniversari dels Greuges de Guitard Isarn

L'Institut d'Estudis Ilerdencs acull una taula rodona sobre el text més antic escrit en llengua catalana.

Imatge genèrica d'un pergamí medieval amb escriptura antiga sota una llum tènue.
IA

Imatge genèrica d'un pergamí medieval amb escriptura antiga sota una llum tènue.

L'Aula Magna de l'Institut d'Estudis Ilerdencs ha estat l'escenari de la cloenda de la commemoració del 920è aniversari dels Greuges de Guitard Isarn, un document clau per a la filologia catalana.

L'acte ha comptat amb una anàlisi profunda de la rellevància històrica d'aquest pergamí del segle XII. Experts com Ramon Sistac, de l'IEC, i el doctor Joan Anton Rabella han participat en una taula rodona per desgranar els detalls d'un text que recull les queixes del senyor de Caboet contra els seus vassalls per diverses ofenses.
El document va ser descobert l'any 1905 per Joaquim Miret i Sans a la col·legiata d'Organyà, a l'Alt Urgell. Tot i que inicialment es datava a finals del segle XI, investigacions recents del medievalista Josep Maria Salrach situen la seva redacció entre finals de 1105 i principis de 1106.
A més de la seva antiguitat, l'any 2021 es va identificar l'autor material del text: el sotsdiaca Ramon, un clergue vinculat a la família dels Caboet. Aquesta efemèride ha servit per potenciar el coneixement d'una peça fonamental que es custodia a la Biblioteca de Catalunya des de 1907.
La celebració d'aquest aniversari ha estat impulsada per l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet, amb el suport de diverses institucions acadèmiques com la Universitat Rovira i Virgili i l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, estenent les activitats de divulgació durant tot el 2025.