La figura de Palmira Jaquetti (Barcelona, 1859-els Monjos, 1963) emergeix com una de les moltes dones que, des de l'anonimat, van enriquir el panorama cultural català amb la seva sensibilitat humanística. En una època on la veu femenina tenia dificultats per ser escoltada en l'àmbit intel·lectual, Jaquetti representa un exemple paradigmàtic de contribució cultural.
Amb una profunda sensibilitat literària i musical, Jaquetti es va lliurar des de jove a l'estudi, ensenyament i difusió de la cultura catalana. Va ser una col·laboradora destacada de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un projecte impulsat per Rafael Patxot i l'Orfeó Català. Les seves recopilacions, realitzades a diverses comarques com la Seu d’Urgell, la Val d’Aran o el Pallars, van sumar més de 10.000 peces musicals.
La Seu d’Urgell, d'on procedia la família paterna, va ser el punt de partida de la seva ingent tasca de recopilació. Les seves memòries de viatge i treballs de camp, recollides en un diari ocult durant més de vuit dècades, ofereixen un testimoni directe de la vida rural dels anys vint i trenta del segle XX, revelant l'entusiasme de la folklorista pels seus descobriments.
Filla d’Ignasi Jaquetti i Sardà i Maria Isant i Torra, la seva vida va estar marcada per un amor profund pel Pirineu, recorregut fa més d'un segle per evitar que les cançons tradicionals caiguessin en l'oblit. La seva importància, però, transcendeix la cultura popular, abastant també la seva faceta com a poetessa, escriptora, compositora, pianista, traductora, docent i investigadora científica.
Recentment, la capital de l'Alt Urgell ha reivindicat la figura de Palmira Jaquetti batejant un carrer amb el seu nom, com a reconeixement a la seva tasca. Aquesta iniciativa, impulsada pel Col·lectiu Feminista de l’Alt Urgell, s'emmarca en un programa d'activitats que inclouen exposicions i recorreguts literaris per la ciutat, posant en valor el llegat d'aquesta figura clau de la cultura catalana.
