Peramola celebra el Mil·lenari de la seva primera menció documentada

L'acte de presentació es durà a terme aquest diumenge a la Plaça del 25 de gener de 1714 amb la participació d'historiadors i músics.

Vista d'una plaça històrica d'un poble pirinenc amb figures borroses reunides per a un acte commemoratiu.
IA

Vista d'una plaça històrica d'un poble pirinenc amb figures borroses reunides per a un acte commemoratiu.

El municipi de Peramola, a l'Alt Urgell, inicia la commemoració del seu Mil·lenari aquest diumenge 25 de gener amb un acte oficial a la Plaça del 25 de gener de 1714.

L'explicació de la commemoració d'aquests deu segles d'existència anirà a càrrec de l'historiador urgellenc Carles Gascón, el dissenyador gràfic Eudald Navarro i el músic i compositor Miquel Bonillo. L'esdeveniment tindrà lloc a les 12 del migdia i inclourà un refrigeri per als assistents. En cas de pluja, l'acte es traslladarà a l'església del poble.

Segles de resiliència i d'una comunitat diversa i canviant, que han forjat una identitat pròpia i una manera de fer arrelada, amb la vida entre muntanya i riu, tot abraçant la cultura catalana i la pirinenca.

La primera menció escrita de Peramola, alçat al peu del Cogul, data de l'any 1026. Al segle XI, el poble pertanyia al cavaller Arnau Mir de Tost. Més tard, el castell de la vila va esdevenir el centre de la Baronia de Peramola, una jurisdicció que coincidia amb l'actual terme municipal, incloent nuclis com Tragó, Nuncarga, Cortiuda i Castell-llebre.
La plaça escollida per a la presentació recorda l'episodi més tràgic de la història de la vila. El 25 de gener de 1714, durant la Guerra de Successió, les tropes borbòniques van penjar nombrosos veïns i el brigadier José Vallejo va ordenar cremar tota la vila. Aquesta destrucció es va produir sota el marc de la repressió generalitzada orquestrada pel duc de Pòpoli, capità general de Catalunya.
A més de l'Ajuntament de Peramola, la commemoració compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell.