Aquesta infraestructura, plantejada originalment fa 15 anys, preveu la construcció de 254 quilòmetres de nova via per a trens d'alta velocitat. El disseny permetria assolir els 250 km/h per al transport de passatgers i els 120 km/h per a les mercaderies, connectant Lleida i Girona en un temps estimat de només seixanta minuts.
El traçat presenta una dualitat geogràfica important. Mentre que el tram entre Lleida i Tàrrega és orogràficament planer, la complexitat augmenta significativament a partir de Cervera cap a Igualada, Manresa i Vic, fins a arribar a Santa Coloma de Farners. Aquesta dificultat tècnica implicaria la construcció d'uns 240 quilòmetres de túnels en total, una xifra que quadruplica la longitud del túnel de Sant Gotard a Suïssa.
El projecte del Ferrocarril Transversal només beneficiaria les tres capitals connectades, perquè pel mig es deixa les connexions amb la resta de poblacions.
La reactivació del pla coincideix amb les recents declaracions del ministre Óscar Puente sobre una possible línia directa entre Lleida i Barcelona. En aquest context, el Departament de Territori busca un consens per prioritzar el tram entre la capital del Segrià i Martorell, passant per l'Anoia, per tal d'aprofitar el finançament estatal sense comprometre les prioritats ferroviàries pròpies de la Generalitat.
D'altra banda, veus crítiques amb el projecte assenyalen que l'equilibri territorial real passaria per millorar les connexions radials amb Barcelona. Proposen alternatives més econòmiques, com l'extensió de la línia de Rodalies des de Martorell fins a Igualada amb un túnel de només 4 quilòmetres, en lloc de les grans obres de soterrament previstes a l'EFT, que en alguns trams arribarien al 90% del recorregut.
