El Parlament aprova conclusions sobre la DGAIA sense responsabilitats polítiques

El ple dona llum verda a un document que admet irregularitats i proposa millores en la gestió del servei de protecció a la infància.

Imatge genèrica de la façana d'un ajuntament de Catalunya amb balcó i baranes de ferro, llum càlida de tarda i cel blau.
IA

Imatge genèrica de la façana d'un ajuntament de Catalunya amb balcó i baranes de ferro, llum càlida de tarda i cel blau.

El Parlament ha aprovat les conclusions de la Comissió d’Investigació sobre la DGAIA, que admeten irregularitats i el “lucre opac” d’entitats concertades, tot proposant millores de gestió sense assignar responsabilitats polítiques directes.

El ple del Parlament ha aprovat aquest migdia les conclusions de la Comissió d’Investigació sobre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). El document, llarg i dens, reconeix irregularitats i el “lucre opac” d’algunes entitats concertades per la DGAIA, i alhora estableix objectius de millora per a la gestió del servei, tot i que sense determinar cap responsabilitat política directa.
El debat s'ha iniciat sense la presència del conseller de Drets Socials, Raül Moreno, ni cap altre membre del Govern a l'hemicicle. L'absència del conseller responsable de l'extingida DGAIA va ser assenyalada per Joan Ignasi Elena d'ERC.
Les conclusions s'han elaborat amb l'acceptació del 100% de les propostes del PSC i ERC, i el 75% de Junts. La CUP no va veure aprovada cap de les seves conclusions. El president de la comissió, Jordi Riba, va descriure el document com a “transversal”.
No obstant això, el debat ha estat tens. La portaveu de Junts per Catalunya, Ennatu Domingo, va criticar durament les conclusions, tot i que se li van aprovar la majoria de les seves propostes, afirmant que servien per “amagar les vergonyes del Tripartit”. Aquesta tesi va ser secundada pel PP i Vox.
El dictamen incorpora un doble objectiu: reconèixer el mal disseny de fiscalització econòmica i financera de les prestacions i empreses concertades, proposant mesures de control i auditories anuals; i, per altra banda, augmentar la flexibilitat per a mesures extraordinàries, professionalitzar l'acolliment, promoure la “desinstitucionalització” i reduir el nombre de places als centres.
El dictamen va ser aprovat per 68 vots a favor i 67 en contra, en un debat marcat per les crítiques d'alguns grups com Junts, PP i Vox, que van titllar el sistema de “forat negre”. La CUP, per la seva banda, va considerar les conclusions “vergonya” i “infectes” per no determinar responsabilitats polítiques.