L'estrena de l'obra, fruit del tàndem creatiu entre l'igualadí Joan Valentí i el manresà David Pintó, arriba en un moment considerat idoni per combatre les “insòlites i inaudites reivindicacions” de joves generacions que neguen la duresa de la dictadura de Franco.
Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la.
El muntatge Dones del 36 se centra en les protagonistes silenciades, posant en relleu la seva lluita i força davant l'adversitat. El relat inclou els antecedents de la Guerra Civil i les seves conseqüències per destacar les vides d'aquestes dones, en la línia del compromís històric iniciat amb Mort a les cunetes.
L'obra rescata noms propis com Concha Pérez Collado, l'anarquista Marina Ginestà (fotografiada per Hans Gutmann), Ana Garbín Alonso ('la Madonna anarquista'), la infermera brigadista Salaria Kea, i les víctimes com Carme Claramunt Barot, la primera dona afusellada al Camp de Bota.
A nivell escènic, l'obra utilitza un format àgil i rítmic, permetent-se llicències dramatúrgiques com l'escarni i l'exposició ridícula de la figura de Maria Topete, directora de la presó Maternal de San Isidro y Las Ventas, coneguda pel robatori de nens fins al 1995.
