La Col·lecció Local de la Biblioteca d’Igualada suma 60 nous títols

El fons bibliogràfic, majoritàriament de no-ficció, inclou obres d'autors anoiencs i estudis sobre la història i el folklore de la comarca.

Imatge d'una prestatgeria plena de llibres en una biblioteca, amb un focus en la secció local.

Imatge d'una prestatgeria plena de llibres en una biblioteca, amb un focus en la secció local.

La Biblioteca Central d’Igualada va incorporar durant el 2025 una seixantena de títols a la seva Col·lecció Local, enriquint el fons amb obres d'autors anoiencs i temàtica centrada en la comarca.

La Biblioteca Central d’Igualada va incorporar durant el 2025 una seixantena de títols nous a la seva Col·lecció Local. Aquest recull, majoritàriament de no-ficció, permet fer una radiografia del sector de les lletres de la comarca de l’Anoia. En l'àmbit de la narrativa, destaquen les obres de Joan Pinyol, que torna a la ficció amb Hi havia una bugada i altres contes, l’estrena novel·lística de Javi Fernández amb L’últim Dip, David Aliaga amb La lengua herida i el segon volum de relats de Lleonard del Río, Nits d’insomni 2.

El recull permet fer una radiografia al sector de les lletres de la comarca, abastant des de la narrativa i la poesia fins a la història, el folklore i la temàtica social.

Pel que fa a la no-ficció, els assajos sobre història i folklore han engruixit notablement els prestatges. Una de les obres més rellevants és l’ambiciós estudi Del Penedès als camps nazis. Deportats de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Penedès i el Garraf, de l’Institut d’Estudis Penedesencs. També s'hi han afegit 20 anys de memòria sardanística de Joaquim Bacardit i Alteritat festiva a Igualada de Daniel Vilarrúbias.
El fons també creix amb temes socials i mediambientals. S’ha incorporat l’assaig Càritas a Igualada (1947-2024) de M.Teresa Miret, i obres sobre medi ambient com 50 anys al gel i 1.000 conferències més tard (Glaceres 1850-2050) de Jordi Camins. L’igualadí Albert Riba ha contribuït amb el llibre sobre intel·ligència artificial Mamut o humanoide, mentre que Carles Ma. Balsells ha publicat L’articlet (o escriure a la sorra).
Finalment, la temàtica estrictament anoienca s’ha vist reforçada amb treballs com Els molins paperers: origen, arquitectura, funció i evolució (comarca de Capellades, 1700-1950) de Lourdes Munné. En literatura infantil, s’han sumat una desena de títols, incloent L’esquirol Aniol se’n va a dormir de Núria Jorba i Volem un món sense plàstic d’Anna Garcia i Laia Forcadell.
Comparteix: