El text comença qüestionant la ruptura de les normes internacionals, assenyalant que, malgrat els interessos econòmics, sempre hi ha una persona que decideix i n'assumeix la responsabilitat. Aquesta reflexió inicial serveix de punt de partida per a una anàlisi més profunda de la conducta humana.
Es distingeix entre l'ecologia (l'estudi de les relacions dels éssers vius amb el medi, del grec oikos: casa i logos: estudi) i l'etologia (l'estudi de la conducta animal, ethos: conducta i ètica), establint un pont conceptual entre el respecte i l'ètica.
Per ser una persona histriònica i narcisista, s’ha de ser, en primer lloc, egocèntrica, això vol dir que el món comença i acaba en ella mateixa, sense tenir en consideració als altres.
L'article utilitza la genètica per il·lustrar la diferència de conducta, recordant que els humans comparteixen un 98% dels gens amb el porc domèstic, però només un 84% amb el porc senglar (porcus singularis). Aquest 14% de diferència s'associa a una conducta més depredadora, solitària i indiferent al dany col·lateral.
La conclusió implícita és que la conducta del solitari, que només busca la seva supervivència sense límits territorials i amb «bons ullals per mossegar», és anàloga a la dels dirigents polítics que actuen de manera histriònica i narcisista.
