El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya va augmentar en 145.605 persones al setembre del 2026 respecte al mateix mes de l’any anterior, assolint un increment del 4,0% i situant-se en 3.811.275 persones. Aquest creixement es va reflectir a totes les comarques i Aran, amb variacions interanuals destacades al Baix Penedès (5,3%), Aran (5,2%), l’Alt Empordà (5,1%) i l’Alt Urgell (4,8%).
En el cas dels municipis catalans, el nombre d’afiliats va augmentar o es va mantenir estable al 87% dels municipis (824 municipis) al setembre en relació amb l’any anterior. Cal destacar que tots els municipis de més de 50.000 habitants van experimentar un augment d’afiliats. Els increments relatius més significatius es van donar a l’Hospitalet de Llobregat (7,4%), Santa Coloma de Gramenet (6,7%), Manresa (5,4%), Tarragona (5,2%), Granollers (5,0%) i Vic (4,9%).
En comparació amb el mes d’agost, el nombre d’afiliats va créixer en 38.350 persones (1,0%) al conjunt de Catalunya, amb augments notables al Vallès Occidental (2,5%) i el Barcelonès (2,2%). Tanmateix, el Solsonès va mantenir les xifres, mentre que 19 comarques i Aran van registrar descensos, especialment a Aran (‑8,5%), l’Alta Ribagorça (‑6,4%) i el Baix Empordà (‑5,6%).
Pel que fa a la distribució per sexe, entre setembre del 2025 i el 2026, el nombre de dones afiliades va créixer en 59.470 (3,4%) i el d’homes en 86.135 (4,4%). Les dones van veure increments a totes les comarques excepte al Priorat, amb taxes elevades a l’Alta Ribagorça (5,2%), el Baix Penedès (5,1%) i l’Alt Urgell (5,0%). Els homes van experimentar augments a tot arreu, amb pics a Aran (6,2%) i l’Alt Empordà (5,7%).
L’anàlisi per grups d’edat revela un augment generalitzat. El grup de menors de 30 anys va créixer un 8,3% a Catalunya i a totes les comarques, amb increments superiors al 10% a Aran (13,9%), el Montsià (11,9%), el Baix Penedès (11,4%), l’Urgell (11,3%) i el Pallars Sobirà (11,2%). El grup de 30 a 44 anys va pujar un 3,3%, i el de 45 a 54 anys, un 1,3%. El grup de 55 anys o més va créixer un 5,1%.
La nacionalitat estrangera va experimentar un creixement del 17,7% al conjunt de Catalunya, amb augments superiors al 28% a comarques com el Berguedà (29,3%), la Ribera d’Ebre (28,9%), Aran i l’Alt Urgell (28,8%). En contrast, els afiliats de nacionalitat espanyola van créixer un 0,9%.
Per sectors d’activitat econòmica, tots van registrar increments. El sector dels serveis va liderar l’augment amb 125.300 afiliacions més (4,1%), seguit de la indústria (1,9%), la construcció (3,9%) i l’agricultura (4,3%). La indústria va veure increments relatius destacats a l’Alta Ribagorça (8,0%) i el Segrià (7,7%). La construcció va créixer un 3,9% a Catalunya, amb augments notables a la Ribera d’Ebre (11,9%).
Pel que fa a les afiliacions per compte d’altri, el 19,0% van ser a jornada parcial, amb una proporció més alta en dones (25,6%) que en homes (12,7%). Les comarques amb més parcialitat van ser el Barcelonès (22,1%) i la Cerdanya i l’Alt Urgell (21,6%). El grau de temporalitat es va situar en el 10,0%, amb taxes més elevades a la Ribera d’Ebre (14,0%) i el Pallars Jussà (13,5%).
En els municipis de més de 50.000 habitants, els augments interanuals van ser generalitzats. L’Hospitalet de Llobregat (7,4%) i Santa Coloma de Gramenet (6,7%) van liderar els increments relatius. La parcialitat va ser més alta a l’Hospitalet de Llobregat (26,6%) i Santa Coloma de Gramenet (24,4%), mentre que la temporalitat va ser més elevada a Tarragona i Girona (12,5%).
