L'anàlisi comença amb l'exemple d'una escola de barracots a Manresa, que l'autor descriu com un símptoma de mala planificació i lentitud de reacció en un país amb un PIB per càpita elevat. Tot i reconèixer que la qualitat educativa depèn dels mestres, la presència d'aules modulars es considera "impensable" en una economia avançada.
El text subratlla l'alerta dels geòlegs sobre l'augment dels despreniments i esllavissades, que s'han multiplicat per quatre a causa de les pluges reiterades. Aquesta vulnerabilitat es reflecteix en la xarxa de Rodalies, on les aturades per revisar túnels i trinxeres d'Adif revelen desenes de punts perillosos. A més, l'autopista que connecta el país pateix embussos constants i una degradació accelerada del paviment des de la gratuïtat.
La manca de solució als problemes estructurals s'atribueix a una paràlisi política, atrapada entre els qui ho fien tot a una independència que no saben com aconseguir i els que no gosen o no volen plantar cara als seus correligionaris espanyols.
Finalment, l'article aborda la crisi demogràfica, amb una taxa negativa de creixement natural, i critica aquells que rebutgen la immigració, advertint que aquesta postura conduiria a una "societat de jubilats" sense mà d'obra. També es lamenta la situació de l'ús social del català, especialment a la concentració metropolitana, on es considera que "està més enllà del límit: s’estimba".
