La compra d'un habitatge s'ha tornat significativament més complexa a Espanya, amb una mitjana de 7,5 anys de sou íntegre necessaris per adquirir una propietat el 2025. Aquesta dada contrasta amb els menys de tres anys que es requerien el 1987, evidenciant un augment considerable en la dificultat d'accés a l'habitatge.

Segons el Banc d'Espanya, mentre que l'edat d'emancipació dels joves espanyols s'ha mantingut estable entre els 28 i 30 anys en les últimes dues dècades, els salaris anuals necessaris per comprar una casa s'han disparat. Aquesta tendència ha provocat que molts joves es vegin abocats al mercat del lloguer.

La situació varia considerablement per regions. Mentre que a Extremadura, l'habitatge és el més assequible del país, amb un cost mitjà de 55.700 euros per un pis de 80 metres quadrats, a comunitats com Madrid o Catalunya, el mateix immoble pot valer fins a un 400% més, malgrat que els salaris només són un 36% més elevats. Aquesta disparitat és encara més accentuada en zones turístiques com les Illes Balears o les Illes Canàries.

Malgrat que la ràtio sou-habitatge és ara més elevada, la normativa bancària actual limita la quota hipotecària a un terç dels ingressos, cosa que no passava en dècades anteriors. Això significa que, tot i que els compradors de les generacions anteriors (generació X o baby boom) podien destinar un percentatge molt més alt del seu sou a la hipoteca (fins al 72% el 1991), tenien un major poder d'endeutament que avui dia no es permet.

L'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona va assenyalar en el quart trimestre de l'any passat que el principal obstacle per a l'accés a la compra és la impossibilitat d'assumir les despeses inicials associades a l'entrada d'una hipoteca, afectant el 36,4% dels demandants de lloguer. Aquesta realitat ha contribuït a la formació d'una 'generació d'inquilins', amb només el 30% dels menors de 30 anys propietaris d'un habitatge, enfront del gairebé 48% el 2004.