El cens detallat a territori català identifica 23 femelles, 30 mascles i un individu de sexe no determinat. Aquesta xifra forma part d'un recompte global a tot el Pirineu que assoleix els 108 individus, repartits entre França, Andorra, Aragó, Navarra i Catalunya. L'àrea de distribució s'ha estès fins als 7.100 km² en el conjunt de la serralada, dels quals prop de 2.000 km² corresponen a zones catalanes.

Una de les dades més destacades d'aquest exercici és la disminució de la natalitat. Mentre que el 2024 es van registrar 12 cadells a Catalunya, aquest 2025 només se n'han detectat 3. Al conjunt dels Pirineus, la xifra ha passat de 24 a 8 cries. Tot i aquesta dada puntual, els experts del GSTOP preveuen que una trentena de femelles podrien reproduir-se de cara al 2026.

Pel que fa a la gestió del territori, el Cos d'Agents Rurals i el Conselh Generau d'Aran han intensificat el seguiment amb més de 2.000 revisions de paranys de pèls. Aquestes tasques han permès identificar genèticament 49 exemplars amb total seguretat, a més de localitzar les restes d'una femella jove que hauria mort l'any anterior a l'Alt Pallars.

La coexistència amb el sector primari continua sent una prioritat. A la Vall d'Aran, s'han protegit més de 2.400 caps de bestiar en municipis com Naut Aran, Vielha e Mijaran i Baish Aran. Durant l'any, la Generalitat ha destinat prop de 16.000 euros a compensar els 40 atacs registrats tant en ramaderia ovina com en explotacions apícoles.