Amb una trajectòria de més de quinze anys en domicilis i residències de Barcelona, Girona i l'Empordà, Isabel Faya s'ha convertit en una veu crítica contra el sistema actual de cures. Als seus 68 anys, la situació l'obliga a seguir en actiu per evitar una pensió mínima de 500 euros, fruit d'anys de treball en l'economia submergida per necessitat econòmica.
“"És molt trist haver de fer aquest treball amb 50, 60 anys o més perquè és duríssim."
El desgast físic és una de les conseqüències més directes d'aquesta professió. Faya, que actualment es troba de baixa per una lesió, descriu un dia a dia marcat per contractures i tendinitis, a més d'una forta càrrega emocional. La incertesa laboral és constant, ja que la mort de la persona cuidada implica sovint la pèrdua immediata de la feina i dels ingressos.
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el percentatge de població major de 65 anys podria arribar al 30% l'any 2055. Malgrat aquest envelliment demogràfic, el sector continua patint una manca de regulació que, segons la cuidadora, converteix les treballadores en figures invisibles sense el reconeixement social ni institucional necessari.
“"No pots deixar una cuidadora amb una persona sigui amb Alzheimer, Parkinson o ELA si no té coneixements."
Com a proposta de futur, Faya aposta per la creació de la figura de les Cuidadores VIP, professionals amb formació integral i coneixements específics. També reclama inspeccions d'ofici als domicilis per garantir tant el benestar dels pacients com el compliment dels drets laborals de les cuidadores, un col·lectiu format majoritàriament per dones migrants.
