L'acord per a l'adquisició de l'edifici del carrer de Talamanca, valorat en 1.460.000 euros, s'ha de formalitzar abans del 31 de maig de 2026. Mentrestant, la gestió de les despulles de les religioses que han habitat el recinte durant els darrers 400 anys genera un debat logístic i sentimental. Mentre la darrera monja a marxar, Pilar Lumbreras, proposa segellar la cripta amb una placa commemorativa, el govern municipal de Marc Aloy aposta per un trasllat al cementiri de la ciutat.
La cripta, situada sota el claustre, conté les restes de gairebé totes les germanes des de la fundació del monestir el 13 de gener de 1652. L'única excepció recent és Teresa Caballero, penúltima abadessa, que va ser enterrada a Barcelona per decisió de la federació. L'exhumació es preveu complexa a causa de la presència d'aigua al subsol, un fenomen habitual a la capital del Bages per la circulació de torrents subterranis.
“"La germana Pilar va traslladar a l'Ajuntament la seva voluntat que les monges es puguin enterrar a Manresa, però és un tema que ha de decidir la federació."
A més de la qüestió funerària, el buidatge del convent ja ha començat. Diverses imatges religioses es traslladaran a Bilbao, mentre que la biblioteca ha estat cedida als caputxins de la Bonanova. Tota la documentació històrica de la comunitat viatjarà fins a l'arxiu general de la federació a Cadis, posant fi a quatre segles de presència ininterrompuda de l'orde a la ciutat.
