L'esport de base s'ha convertit en un dels principals escenaris on els joves negocien la seva identitat. Segons l'experta Maite Puigdevall Serralvo, tot i que l'escola garanteix el coneixement del català, l'ús social real es decideix en espais informals com el pati, les xarxes socials o els entrenaments esportius. En aquests contextos, el castellà sol actuar com la llengua no marcada, mentre que el català queda sovint limitat a la comunicació institucional.
“"Aquestes experiències són centrals en la construcció del vincle afectiu amb una llengua."
L'estudi destaca que els entrenadors tenen un rol de prescriptors fonamental. Molts tècnics canvien automàticament al castellà sota una falsa premissa de neutralitat o per facilitar la comunicació, enviant el missatge implícit que el català és una llengua secundària. Per contra, quan el català és present en moments d'alta intensitat emocional, com les victòries o la complicitat de l'equip, es reforça la connexió vital amb l'idioma.
El projecte Esport en català busca transformar aquestes dinàmiques per evitar que la llengua pròpia quedi desconnectada de la vida quotidiana dels adolescents. La recerca subratlla que els clubs que assumeixen un compromís lingüístic actiu poden revertir les desigualtats i convertir el camp de joc en un motor de normalització.
