L'origen d'aquesta descompensació ideològica es remunta a la Transició. El pes del franquisme va generar un estigma tan profund que els primers líders democràtics van buscar refugi en sigles centristes. Fins i tot Convergència es definia com a centreesquerra per evitar qualsevol vincle amb el règim anterior, una tendència que ha perdurat durant dècades a la comarca del Bages.
Recentment, el pacte entre Ramon Bacardit, de Junts, i Sergi Perramón, vinculat anteriorment al Front Nacional, ha tornat a posar sobre la taula aquest debat. Malgrat les classificacions externes, els protagonistes sovint rebutgen les etiquetes d'extrema dreta o, fins i tot, de dreta convencional, mantenint la tradició de buscar espais més moderats en el relat públic.
La dreta és una posició relativa, que se situa a la dreta de les esquerres tant com les esquerres s'emplacen a l'esquerra de les dretes.
Aquesta realitat política planteja si és el moment de superar els complexos nominalistes. L'evolució del panorama electoral a Manresa suggereix que, més enllà de les definicions del diccionari, el debat hauria de centrar-se en les propostes concretes i les idees per sobre de les etiquetes heretades del segle XVIII.
