L'estigma de la dreta a la política de Manresa i Catalunya

Un anàlisi sobre la manca de formacions que s'identifiquen amb l'espai conservador a causa de l'herència històrica.

Imatge genèrica d'uns micròfons en un podi durant un acte polític.
IA

Imatge genèrica d'uns micròfons en un podi durant un acte polític.

L'escenari polític a Catalunya i concretament a Manresa presenta una curiosa asimetria on la majoria de formacions eviten definir-se com a dreta, optant majoritàriament per l'esquerra o el centre.

L'origen d'aquesta descompensació ideològica es remunta a la Transició. El pes del franquisme va generar un estigma tan profund que els primers líders democràtics van buscar refugi en sigles centristes. Fins i tot Convergència es definia com a centreesquerra per evitar qualsevol vincle amb el règim anterior, una tendència que ha perdurat durant dècades a la comarca del Bages.
Recentment, el pacte entre Ramon Bacardit, de Junts, i Sergi Perramón, vinculat anteriorment al Front Nacional, ha tornat a posar sobre la taula aquest debat. Malgrat les classificacions externes, els protagonistes sovint rebutgen les etiquetes d'extrema dreta o, fins i tot, de dreta convencional, mantenint la tradició de buscar espais més moderats en el relat públic.

La dreta és una posició relativa, que se situa a la dreta de les esquerres tant com les esquerres s'emplacen a l'esquerra de les dretes.

Aquesta realitat política planteja si és el moment de superar els complexos nominalistes. L'evolució del panorama electoral a Manresa suggereix que, més enllà de les definicions del diccionari, el debat hauria de centrar-se en les propostes concretes i les idees per sobre de les etiquetes heretades del segle XVIII.