El trajecte ferroviari s'ha convertit en una aventura diària on el Renfebús, el servei alternatiu per carretera, ha passat de ser una excepció a una norma poc definida. A l'estació de Manresa i a la de Terrassa, els usuaris s'acumulen sense horaris clars, esperant que els combois o els autocars decideixin finalment arrencar cap a la seva destinació.
Aquesta situació ha generat una mena de 'socialització forçada' dins dels vehicles. Mentre que al tren els viatgers es dispersen, a l'autobús la proximitat és obligada. Entre olors de moqueta veterana i llums que recorden locals nocturns, els passatgers comparteixen el neguit de no saber si arribaran a temps a Barcelona o si seran abandonats en una cuneta de la C-55.
“"Soc aquí per sortir del pas, però jo no en tinc la culpa del desori."
La comparativa amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és inevitable per als usuaris. Durant les jornades de vaga d'aquest febrer, mentre Renfe incomplia serveis mínims, els trens de la Generalitat mantenien la puntualitat, oferint una realitat paral·lela per a aquells que busquen un transport fiable fora de l'àrea metropolitana.
