Residint a Manresa des de l'any passat, Taghavi se centra en la Sostenibilitat Minera gràcies a una beca de la Unió Europea. Després de passar per Alemanya i França, el doctorand va triar Catalunya per fugir d'un futur incert a l'Iran, on malgrat treballar en una empresa puntera, la pressió governamental feia la vida quotidiana insuportable.
“"La vida allà era una lluita constant. Més enllà de les dificultats econòmiques, la interferència del govern en la vida personal és molt esgotadora."
L'estudiant alerta sobre la profunda divisió social a l'Iran. Mentre alguns ciutadans confien que la pressió internacional acabi amb el sistema actual, d'altres temen que les potències estrangeres utilitzin el conflicte per fragmentar el país en benefici propi. Taghavi manté el contacte amb la seva família a través de Telegram, tot i les constants restriccions d'internet.
Pel que fa a la situació de les dones, l'investigador matisa que, a diferència de l'Afganistan, a l'Iran tenen accés a l'educació superior, com és el cas de la seva germana, enginyera agrícola. Tot i això, denuncia que les limitacions sistèmiques i l'obligatorietat del hijab dificulten el desenvolupament professional i personal femení.
